La tecnologia i la recerca arriben a les aules de 6t

El Club de Lectura de la Biblioteca infantil i juvenil Sebastià Juan Arbó d'Amposta a Amposta Ràdio 87,8 FM

Sis alumnes de sext de l'escola Consol Ferré participen enguany al Club de Lectura format a la Biblioteca infantil i juvenil Sebastià Juan Arbó amb alumnat de 6t de Primària i de 1r d'ESO, dels centres educatius de la nostra ciutat. Elles i ells són: Ania, Edgar, Jordi, Axel i Lucero. Precisament aquesta última ha participat a l'espai de literatura que el programa 'La ciutat al dia' d'Amposta Radio 87,7 FM emet cada dimecres.

El programa es va gravar als estudis de l'emissora municipal dilluns per a ser emès dimecres, 23 entre les 10:30 i les 10:45. Però, si no teniu oportunitat d'escoltar-lo, aquí us deixem un enregistrament que ens ha facilitat la mateixa emissora de ràdio. 

La mateixa Lucero explicava que estava molt nerviosa abans de començar l'enregistrament, ja que tenia temor a equivocar-se. Però en acabar, els seus sentiments van canviar radicalment i ens deia que tornaria a repetir l'experiència, ja que li havia agradat molt.

Somiem!

Hem volgut acabar el trimestre convidant les famílies a unir-se a les seues filles i fills per somiar un món millor. A tal efecte, hem dissenyat unes il·lustracions que combinen color, fotografia i llengua i que han servit per a poder recollir els desitjos familiars de tothom. A més, famílies i alumnat, hem elaborat de manera conjunta els nostres desitjos per a nosaltres, la família, l'escola, la ciutat, el país, el món, la natura... I, en acabar, un esmorzar possible gràcies a la col·laboració de tothom. Us deixem unes imatges dels nostres 'somnis':

Criteris d'avaluació del 1r trimestre

Aquest primer trimestre del curs hem valorat si l’alumna/e és capaç sempre / la majoria de vegades / té dificultats a l’hora de...

• MEDI NATURAL I SOCIAL

RECERCA DEL MEDI / MEDI NATURAL

-         - seguir els passos del mètode científic en la recerca del medi.

-         -  analitzar  les conseqüències de l’ús i l’abús dels recursos naturals i de les fonts d’energia.

-        -  planificar i portar a terme experiències senzilles i projectes de construcció sobre propietats i fenòmens de la matèria.

MEDI SOCIAL

-         -  analitzar i reconèixer els paisatges i els seus canvis.

-         -  participar activament i de manera responsable en la presa de decisions col·lectives dins de l’àmbit escolar.

• EDUCACIÓ EN VALORS

-        -  conèixer les capacitats i els interessos propis mostrant un nivell adequat d’autoestima.

-        -  mostrar un nivell de gestió emocional adequat en la relació amb els altres

-        -  argumentar i defensa les pròpies opinions

-        -  respectar les característiques dels altres i escolta i respecta les seues opinions.

• EDUCACIÓ ARTÍSTICA

-          - comunicar de forma visual, sonora i corporal coneixements, pensaments, emocions i experiències.

-          - planificar els processos de producció i pren responsabilitats en el treball cooperatiu.

• MATEMÀTIQUES

NUMERACIÓ I CÀLCUL

-          - fer conjectures i comprovar els resultats (generalitzacions).

-          - comprendre les situacions-problema i utilitzar i comunicar estratègies per a la seua resolució.

RELACIONS I CANVI

-          - reconèixer les relacions entre nombres decimals, fraccionaris i percentatges.

MESURA

-         -  seleccionar de forma adequada la unitat, instrument i estratègia de mesura

-          d’utilitzar l’equivalència d’unitats d’una magnitud.

ESTADÍSTICA I ATZAR

-         - interpretar i representar dades amb taules i gràfiques.

• LLENGUA

COMUNICACIÓ ORAL

-          - comprendre i sintetitzar les conferències, exposicions i explicacions provinents de diferents mitjans.

-          - participar activament i de manera responsable en les converses de classe.

-         -  exposar temes de producció pròpia amb preparació prèvia.

COMPRENSIÓ LECTORA

-          - de comprendre autònomament textos escrits.

EXPRESSIÓ ESCRITA

-          .- elaborar esquemes o mapes conceptuals per relacionar la informació.

-          -  escriure textos en diferents formats (coherència, cohesió, correcció lingüística i riquesa del llenguatge).

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA

-         -  aplicar les normes ortogràfiques corresponents al seu nivell.

EDUCACIÓ LITERÀRIA

-         -  estimar i fer estimar la lectura.

PLURILINGÜISME I INTERCULTURALITAT

-          - solucionar els problemes de comunicació i comprensió en contextos multilingües.

Projectes personals

Ania presenta el seu projecte sobre les egagròpiles. Valorem perquè és un bon projecte personal:

·        El tema que presenta és original/interessant.

·        Ha buscat informació entrevistant a professionals, buscant a internet...

·        La informació l'ha penjada en una pàgina web creada per ella.

·        La presentació que fa està ben organitzada i s'explica bé.

·         El projecte ens convida a actuar: taller d'egagròpiles.

Cicle de tractament de l'aigua a Amposta

L'estudi de la matèria ens ha dut a parlar de l'aigua, el seu ús, abús i probemàtica ambiental que genera el seu malbaratament. 

El treball ha estat possible gràcies a la xerrada que ens ha fet Juanjo Bayo i Marc Bayo. El primer treballa en una empresa d'instal·lació i manteniment de piscines. A més hem vistat l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR) d'Amposta i la planta potabilitzadora del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) a l'Ampolla, gràcies al suport de la Comunitat de Regants de la Dreta de l'Ebre i del mateix CAT que ens ha facilitat l'autocar.

Aquí us deixem una part de la informació obtinguda:

Què pot contaminar l'aigua?

Els productes químics tòxics (naturals o artificials), matèria orgànica (animals morts), microbis,

brossa sòlida, petroli,...

Quines activitats poden contaminar l'aigua?

Abocar aigües residuals, les activitats industrials, abocar brossa, la recollida d'àrids, les marees negres, l'agricultura, la salinització,…

TAULA COMPARATIVA DEL TRACTAMENT DE L'AIGUA

	ESTACIÓ DEPURADORA AIGÜES RESIDUALS  AMPOSTA	PISCINES PARTICULARS	PLANTA POTABILITZADORA CAT A L’AMPOLLA
D’on ve l’aigua?	De les nostres cases/empreses	D’un pou	Del riu ( captada als canals)
Com hi arriba	Amb un col·lector	Amb bombes que la fan circular	Amb bombes (estació de bombeig) Reixes de desbast Analítica inicial per detectar metalls. Canonada fins a la Planta Dipòsit d’aigua crua
Etapes del tractament	Elevació amb bombes	Control del ph	Desinfecció i coagulant per eliminar la matèria orgànica
	Filtració amb reixes de diferent espessor	Control de la duresa	Floculant per fer caure al fons la matèria orgànica.
	Desorrador-desengreixador	Control clor (desinfecció)	Precipitació dels fangs i decantació
	Floculació de la matèria orgànica: fangs primaris	Filtrat	Filtres de sorra i filtres de carbó actiu
	Reactor biològic + aireació per eliminar la matèria orgànica: fangs secundaris	L’aigua torna a la piscina gràcies a la bomba	Dipòsit d’aigua tractada
	Abocament al riu	Control clor	Xarxa de distribució

Visita a la Comunitat de Regants de la Dreta de l'Ebre i a la planta potabilitzadora del CAT a l'Ampolla

• Paper regulador dels embassaments.
• Reducció dels sediments aportats pel riu
• Navegació i reg. Comunitats de regants de la dreta i de l’esquerra del riu. Aprofiten l’aigua del canal captada a l’assut de Xerta-Tivenys.
• Revestiment dels canals amb ciment, eliminació de les pèrdues per infiltració . Amb això es recuperen uns 14 m3 per segon, 4 dels quals són captats dels dos canals, a raó de 2m3/s cadascun.

 El CAT neix l’any 1985, per donar resposta a l’augment de demanda d’aigua a la província que va originar un dèficit hidrològic, accentuat per les característiques del clima mediterrani, amb perllongats períodes de sequera. Davant aquesta situació, el riu Ebre es convertix en una OPORTUNITAT.

El procés de potabilització de l’aigua inclou:

-          Captació de l’aigua a l’estació de bombament de Campredó (EB.0)

-          Reixes de desbast

-          Analítica inicial de l’aigua per detectar la presència de metalls pesants.

-          Trasllat de l’aigua a la planta de l’Ampolla, a través d’una canonada de 1,6 m de diàmetre.

-          DIPÒSIT D’AIGUA CRUA. Emmagatzemament de l’aigua crua (sense tractar) en un dipòsit d’una capacitat de 175.000 m3.

-          CAMBRA DE REPARTIMENT. Eliminació de la matèria orgànica amb productes químics per desinfectar (òxid de clor) i coagular la matèria orgànica (permanganat)

CAMBRA DE MESCLA. S’afegix un floculant per permetre que les partícules en suspensió precipiten.

-          DECANTADORS. Els fangs dipositats als fons dels tancs són retirats i assecats per utilitzar-los en la fabricació de ciment. L’aigua

-          Filtratge de les partícules microscòpiques en filtres de sorra (1m de gruix) i de carbó actiu (1,5 m d’espessor) que atrapen partícules de metalls i orgàniques i milloren la qualitat i el sabor de l’aigua.

-          Dipòsit d’aigua tractada i bombament. Xarxa de distribució.

 Laboratori on es fan 50.000 analítiques a l’any en les seues quatre seccions: orgànica, inorgànica, microbiologia i radioactivitat .

"Capses d'estiu", una nova activitat de l'apadrinament lector entre l'alumnat de 2n i 6t.

Visita a les instal·lacions d'EDAR Amposta

Usos de l'aigua

75% agricultura

10% indústria

12% casa

3% serveis

A casa:

40% vàter

25% dutxes

15% rentadora

10% cuina

10% reg

A la claveguera només poden anar líquids i res més, però hi ha productes líquids que no han d'anar a la claveguera com ara les pintures, els olis dels fregits, etc. Aquests productes maten els microorganismes que degraden la matèria orgànica a la depuradora.

L'aigua no és de cap particular, és de tots, pertany a l'Estat. Natros la lloguem, l'usem i l'hem de tornar al fiu en bon estat. Al rebut de l'aigua paguem el consum i el cànon de neteja a l'ACA.

Les estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR) tenen fins a tres nivells de tractament de l'aigua:

TRACTAMENT PRIMARI: FÍSIC

(aprofitem les propietats físiques que tenen les substàncies, com ara la densitat per separar les substàncies sòlides que acompanyen l'aigua)

Triturador Tamissador -filtre- 3 mm Dessorrador-desengreixador

TRACTAMENT SECUNDARI: BIOLÒGIC

(aprofitem la necessitat d'alimentar-se a partir de la matèria orgànica o del nitrogen que tenen alguns microorganismes) 

Digestor biològic (bacteris, rotífers, protozoos..) Separació de fangs Centrifigugadores S'obté matèia orgànica deshidratada a la que s'afegix birutes de fusta en plantes compostadores per a la producció de compost, després d'un procés de fermentació. Com que els nutrients han estat degradats són de ràpida absorció per part de les plantes, cosa que no ocorre amb els purins.

  TRACTAMENT TERCIARI: QUÍMIC (a l'EDAR de Sant Carles de la Ràpita)

Modifiquem les propietats químiques de les substàncies o n'afegim de noves per canviar les primeres.

Filtres de sorra Desinfecció amb llum ultraviolada.

La pudor un avís: L'aigua conté sulfats que amb ambsència d'oxigèn passen a sulfits i per l'acció dels microorganismes a sulfídric, molt tòxic (FERMENTACIÓ)

El tractament de l'aigua de les piscines particulars

Juanjo Bayo / Marc Bayo

Novembre 2015

La pluja, el vent, els banyistes... embruten l’aigua de les piscines. L’aigua llavors és poc apta per al bany, però sobretot, cal evitar que es podreixe, ja que llavors s’ha de llençar. L’aigua es pot depurar de manera natural, però en casos greus cal utilitzar la depuració química.

Actualment, els avenços tecnològics fan possible que no siga necessari canviar l’aigua de les piscines (uns 30-50 m3 d’aigua, aproximadament) cada pocs dies, sinó que podem reaprofitar-la gràcies al seu tractament que inclou la FILTRACIÓ, el CONTROL del PH i la DURESA, i la CLORACIÓ.

Una bomba fa circular l’aigua i un filtre de sorra (de diferent granulometria en proporció de 25% d’arena gruixuda i 75% de fina) o de partícules de vidre la neteja d’impureses, atrapant entre els seus porus –cada cop més fins- les partícules que passen juntament amb l’aigua. Depèn de la qualitat de l’aigua caldrà utilitzar un o dos o tres filtres, en bateria. De tant en tant, l’arena és neteja i l’aigua resultant és llençada al desguàs, gràcies a una vàlvula.

La cloració s’efectua amb clor líquid o sòlid (granulat o pastilles). El clor és un poderós desinfectant. En ser afegit a l’aigua forma àcid hipoclorós, un compost capaç de matar els microorganismes presents a l’aigua. El clor necessari per al tractament de les piscines ve de l’hipoclorit sòdic (lleixiu) o del que s’obté en separar el clor de sodi durant l’electròlisi de la sal; en aquest darrer cas, el clor que s’obté presenta un estat natural que el fa menys perillós per als humans. La concentració de clor permesa a les piscines és de 1,5 ppm (part per milió). Per a l’aigua de la xarxa pública el valor acceptat és de 0,3 a 0,5 ppm.

La cloració de l’aigua de les piscines depèn del ph (que hauria de estar comprès en valors de 7,2-7,6 -8 per l’aigua de la xarxa pública). Per aquest motiu cal controlar-lo.  L’alteració del ph d’aigua dóna lloc a que l’aigua des pose tèrbola, que disminueixe l’efecte desinfectant del clor o provoca irritació en les parts més sensibles del nostre cos.

La duresa de l’aigua ve donada per la presència de partícules de calç i magnesi que en acumular-se provoquen incrustacions i terbolesa. Per a les piscines s’accepta uns valors de duresa compresos entre les 150-250 ppm.

Més informació a: www.vadequimica.com

"Sub-versió", una instal·lació artística de Manel Margalef a 'Lo Pati'

L'artista ampostí Manel Margalef fa una crítica de com la crisi està afectant les nostres llars a través d'una instal·lació artística al Centre d'Arts Visuals 'Lo Pati'. Una instal·lació és un format de presentació artística que permet que el públic puga entrar dintre l'obra, una vegada traspassada la porta. La instal·lació ocupa totalment l'espai on s'ubica i, per tant, en ella l'artista no treballa exclusivament sobre una paret, com en una pintura, o sobre un volum reduït com en una escultura, sinó amb tot l'espai. Els visitants, conseqüentment, no som només espectadors, sinó que esdevenim actors. De fet, el propòsit de Manel Margalef va més enllà del de denunciar una situació que l'amoïna, ja que ens invita a què actuem. A mesura que ens movem per l'espai, els visitants (nosaltres en aquest cas) configurem l'argument de la història a què ens convida a participar l'artista. Aquesta forma d'interacció és molt interessant i diferent de la que tenim quan anem a un cinema o al teatre, ja que una visita a un museu demana un cert nivell de reflexió.

Si busquem al diccionari,  explica la paraula VERSIÓ com a manera particular d'entendre un text.  Mentre que el prefixe SUB indica, a sota.

Tot junt, el terme SUBVERSIÓ apareix com a 'alteració de l'ordre públic; alteració de l'estabilitat d'un país'. Tanmateix, Manel Margalef escriu la paraula amb un guionet (SUB-VERSIÓ), fent-nos pensar en la lectura metafòrica que suggereix tota forma artística. Per tant, aquí sub-versió faria referència a cadascuna de les diferents 'versions' que cadascú de nosaltres fa de l'obra.

Maria Pons va ser la persona que va fer de mitjancera entre nosaltres i l'obra de Margalef. En un primer moment, després de presentar 'Lo Pati', ens va permetre moure'ns de manera lliure per la instal·lació, de manera que vam poder observar, mirar, tocar, anotar, i sobretot, reflexionar.

Encabat, ens vam reunir per tal de conèixer quin significat tenien per a l'artista cadascun dels objectes utilitzats:

- El mobiliari i altres objectes domèstics parlen de l'àmbit privat i de la memòria que contenen aquests objectes, els quals provoquen emocions en nosaltres.

- Els animals (dissecats o projectats) simbolitzen el que és salvatge.

- Les plantes, en aquest cas properes als paisatges del delta de l'Ebre, parlen del nostre entorn.

- Els textos que hi apareixen (paraules i lletres) són les institucions i la seva ineficàcia davant la situació de crisi que vivim.

- Els cabeçuts afegeixen un toc d'humor a la gravetat de la instal·lació; des del seu balcó-amagatall, representen amb el seu gest grotesc característic l'actitud dels poders polític i econòmic, tot observant la crisi de l'habitatge des d'una posició privilegiada.

Finalment, Maria Pons ens va convidar a interactuar amb l'obra amb la construcció d'una escena domèstica amb l'ajut d'alguns elements decoratius de ràpida i fàcil manipulació. Cada escena va quedar fixada a través d'una fotografia feta amb una càmera Polaroid per continuar treballant a la classe.

Manel Margalef és l'artista del territori amb més projecció a fora. Treballa l'art contemporani, és a dir, l'art que es fa ara, amb manifestacions molt diverses i que utilitza tota mena de llenguatges, com els que l'alumnat de sext va poder observar durant la visita.

«Lo Pati» és un espai cultural que va nàixer l'any 2010 i que actualment està dirigit per Vicent Fibla. 'Lo Pati' presenta ja una programació estable al llarg de l'any i treballa per fer activitats amb les escoles, activitats que nosaltres hem iniciat amb la visita efectuada el dilluns, 16 de novembre.