Juanjo Bayo /
Marc Bayo
Novembre 2015
La pluja, el vent, els banyistes... embruten
l’aigua de les piscines. L’aigua llavors és poc apta per al bany, però
sobretot, cal evitar que es podreixe, ja que llavors s’ha de llençar. L’aigua es
pot depurar de manera natural, però en casos greus cal utilitzar la
depuració química.
Actualment, els avenços tecnològics fan possible
que no siga necessari canviar l’aigua de les piscines (uns 30-50 m3 d’aigua,
aproximadament) cada pocs dies, sinó que podem reaprofitar-la gràcies al seu
tractament que inclou la FILTRACIÓ, el CONTROL del PH i la DURESA, i la
CLORACIÓ.
Una bomba fa circular l’aigua i un
filtre de sorra (de diferent granulometria en proporció de 25% d’arena
gruixuda i 75% de fina) o de partícules de vidre la neteja d’impureses,
atrapant entre els seus porus –cada cop més fins- les partícules que passen
juntament amb l’aigua. Depèn de la qualitat de l’aigua caldrà utilitzar un o
dos o tres filtres, en bateria. De tant en tant, l’arena és neteja i l’aigua
resultant és llençada al desguàs, gràcies a una vàlvula.
La cloració s’efectua amb clor líquid o sòlid (granulat o
pastilles). El clor és un poderós desinfectant. En ser afegit a l’aigua forma
àcid hipoclorós, un compost capaç de matar els microorganismes presents a
l’aigua. El clor necessari per al tractament de les piscines ve de l’hipoclorit
sòdic (lleixiu) o del que s’obté en separar el clor de sodi durant
l’electròlisi de la sal; en aquest darrer cas, el clor que s’obté presenta un
estat natural que el fa menys perillós per als humans. La concentració de clor
permesa a les piscines és de 1,5 ppm (part per milió). Per a l’aigua de la
xarxa pública el valor acceptat és de 0,3 a 0,5 ppm.
La cloració de l’aigua de les piscines depèn del ph
(que hauria de estar comprès en valors de 7,2-7,6 -8 per l’aigua de la xarxa
pública). Per aquest motiu cal controlar-lo.
L’alteració del ph d’aigua dóna lloc a que l’aigua des pose tèrbola, que
disminueixe l’efecte desinfectant del clor o provoca irritació en les parts més
sensibles del nostre cos.
La duresa de l’aigua ve donada per la presència de
partícules de calç i magnesi que en acumular-se provoquen incrustacions i
terbolesa. Per a les piscines s’accepta uns valors de duresa compresos entre
les 150-250 ppm.
Més informació a: www.vadequimica.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada