"Capses d'estiu", una nova activitat de l'apadrinament lector entre l'alumnat de 2n i 6t.

Visita a les instal·lacions d'EDAR Amposta

Usos de l'aigua

75% agricultura

10% indústria

12% casa

3% serveis

A casa:

40% vàter

25% dutxes

15% rentadora

10% cuina

10% reg

A la claveguera només poden anar líquids i res més, però hi ha productes líquids que no han d'anar a la claveguera com ara les pintures, els olis dels fregits, etc. Aquests productes maten els microorganismes que degraden la matèria orgànica a la depuradora.

L'aigua no és de cap particular, és de tots, pertany a l'Estat. Natros la lloguem, l'usem i l'hem de tornar al fiu en bon estat. Al rebut de l'aigua paguem el consum i el cànon de neteja a l'ACA.

Les estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR) tenen fins a tres nivells de tractament de l'aigua:

TRACTAMENT PRIMARI: FÍSIC

(aprofitem les propietats físiques que tenen les substàncies, com ara la densitat per separar les substàncies sòlides que acompanyen l'aigua)

Triturador Tamissador -filtre- 3 mm Dessorrador-desengreixador

TRACTAMENT SECUNDARI: BIOLÒGIC

(aprofitem la necessitat d'alimentar-se a partir de la matèria orgànica o del nitrogen que tenen alguns microorganismes) 

Digestor biològic (bacteris, rotífers, protozoos..) Separació de fangs Centrifigugadores S'obté matèia orgànica deshidratada a la que s'afegix birutes de fusta en plantes compostadores per a la producció de compost, després d'un procés de fermentació. Com que els nutrients han estat degradats són de ràpida absorció per part de les plantes, cosa que no ocorre amb els purins.

  TRACTAMENT TERCIARI: QUÍMIC (a l'EDAR de Sant Carles de la Ràpita)

Modifiquem les propietats químiques de les substàncies o n'afegim de noves per canviar les primeres.

Filtres de sorra Desinfecció amb llum ultraviolada.

La pudor un avís: L'aigua conté sulfats que amb ambsència d'oxigèn passen a sulfits i per l'acció dels microorganismes a sulfídric, molt tòxic (FERMENTACIÓ)

El tractament de l'aigua de les piscines particulars

Juanjo Bayo / Marc Bayo

Novembre 2015

La pluja, el vent, els banyistes... embruten l’aigua de les piscines. L’aigua llavors és poc apta per al bany, però sobretot, cal evitar que es podreixe, ja que llavors s’ha de llençar. L’aigua es pot depurar de manera natural, però en casos greus cal utilitzar la depuració química.

Actualment, els avenços tecnològics fan possible que no siga necessari canviar l’aigua de les piscines (uns 30-50 m3 d’aigua, aproximadament) cada pocs dies, sinó que podem reaprofitar-la gràcies al seu tractament que inclou la FILTRACIÓ, el CONTROL del PH i la DURESA, i la CLORACIÓ.

Una bomba fa circular l’aigua i un filtre de sorra (de diferent granulometria en proporció de 25% d’arena gruixuda i 75% de fina) o de partícules de vidre la neteja d’impureses, atrapant entre els seus porus –cada cop més fins- les partícules que passen juntament amb l’aigua. Depèn de la qualitat de l’aigua caldrà utilitzar un o dos o tres filtres, en bateria. De tant en tant, l’arena és neteja i l’aigua resultant és llençada al desguàs, gràcies a una vàlvula.

La cloració s’efectua amb clor líquid o sòlid (granulat o pastilles). El clor és un poderós desinfectant. En ser afegit a l’aigua forma àcid hipoclorós, un compost capaç de matar els microorganismes presents a l’aigua. El clor necessari per al tractament de les piscines ve de l’hipoclorit sòdic (lleixiu) o del que s’obté en separar el clor de sodi durant l’electròlisi de la sal; en aquest darrer cas, el clor que s’obté presenta un estat natural que el fa menys perillós per als humans. La concentració de clor permesa a les piscines és de 1,5 ppm (part per milió). Per a l’aigua de la xarxa pública el valor acceptat és de 0,3 a 0,5 ppm.

La cloració de l’aigua de les piscines depèn del ph (que hauria de estar comprès en valors de 7,2-7,6 -8 per l’aigua de la xarxa pública). Per aquest motiu cal controlar-lo.  L’alteració del ph d’aigua dóna lloc a que l’aigua des pose tèrbola, que disminueixe l’efecte desinfectant del clor o provoca irritació en les parts més sensibles del nostre cos.

La duresa de l’aigua ve donada per la presència de partícules de calç i magnesi que en acumular-se provoquen incrustacions i terbolesa. Per a les piscines s’accepta uns valors de duresa compresos entre les 150-250 ppm.

Més informació a: www.vadequimica.com

"Sub-versió", una instal·lació artística de Manel Margalef a 'Lo Pati'

L'artista ampostí Manel Margalef fa una crítica de com la crisi està afectant les nostres llars a través d'una instal·lació artística al Centre d'Arts Visuals 'Lo Pati'. Una instal·lació és un format de presentació artística que permet que el públic puga entrar dintre l'obra, una vegada traspassada la porta. La instal·lació ocupa totalment l'espai on s'ubica i, per tant, en ella l'artista no treballa exclusivament sobre una paret, com en una pintura, o sobre un volum reduït com en una escultura, sinó amb tot l'espai. Els visitants, conseqüentment, no som només espectadors, sinó que esdevenim actors. De fet, el propòsit de Manel Margalef va més enllà del de denunciar una situació que l'amoïna, ja que ens invita a què actuem. A mesura que ens movem per l'espai, els visitants (nosaltres en aquest cas) configurem l'argument de la història a què ens convida a participar l'artista. Aquesta forma d'interacció és molt interessant i diferent de la que tenim quan anem a un cinema o al teatre, ja que una visita a un museu demana un cert nivell de reflexió.

Si busquem al diccionari,  explica la paraula VERSIÓ com a manera particular d'entendre un text.  Mentre que el prefixe SUB indica, a sota.

Tot junt, el terme SUBVERSIÓ apareix com a 'alteració de l'ordre públic; alteració de l'estabilitat d'un país'. Tanmateix, Manel Margalef escriu la paraula amb un guionet (SUB-VERSIÓ), fent-nos pensar en la lectura metafòrica que suggereix tota forma artística. Per tant, aquí sub-versió faria referència a cadascuna de les diferents 'versions' que cadascú de nosaltres fa de l'obra.

Maria Pons va ser la persona que va fer de mitjancera entre nosaltres i l'obra de Margalef. En un primer moment, després de presentar 'Lo Pati', ens va permetre moure'ns de manera lliure per la instal·lació, de manera que vam poder observar, mirar, tocar, anotar, i sobretot, reflexionar.

Encabat, ens vam reunir per tal de conèixer quin significat tenien per a l'artista cadascun dels objectes utilitzats:

- El mobiliari i altres objectes domèstics parlen de l'àmbit privat i de la memòria que contenen aquests objectes, els quals provoquen emocions en nosaltres.

- Els animals (dissecats o projectats) simbolitzen el que és salvatge.

- Les plantes, en aquest cas properes als paisatges del delta de l'Ebre, parlen del nostre entorn.

- Els textos que hi apareixen (paraules i lletres) són les institucions i la seva ineficàcia davant la situació de crisi que vivim.

- Els cabeçuts afegeixen un toc d'humor a la gravetat de la instal·lació; des del seu balcó-amagatall, representen amb el seu gest grotesc característic l'actitud dels poders polític i econòmic, tot observant la crisi de l'habitatge des d'una posició privilegiada.

Finalment, Maria Pons ens va convidar a interactuar amb l'obra amb la construcció d'una escena domèstica amb l'ajut d'alguns elements decoratius de ràpida i fàcil manipulació. Cada escena va quedar fixada a través d'una fotografia feta amb una càmera Polaroid per continuar treballant a la classe.

Manel Margalef és l'artista del territori amb més projecció a fora. Treballa l'art contemporani, és a dir, l'art que es fa ara, amb manifestacions molt diverses i que utilitza tota mena de llenguatges, com els que l'alumnat de sext va poder observar durant la visita.

«Lo Pati» és un espai cultural que va nàixer l'any 2010 i que actualment està dirigit per Vicent Fibla. 'Lo Pati' presenta ja una programació estable al llarg de l'any i treballa per fer activitats amb les escoles, activitats que nosaltres hem iniciat amb la visita efectuada el dilluns, 16 de novembre.  

Infografies contra la crisi de l'habitatge

Abans de la visita a 'Lo Pati', se'ns va proporcionar diversos articles periodístics on es parlava dels efectes de la crisi de l'habitatge patida durant els darrers anys. La proposta era elaborar unes infografies amb les que mostrar la informació d'una manera més gràfica. No heu d'oblidar que també vam poder treballar amb la partir de la proposta escència de Marc de la que ja hem parlat en un altre 'post'. Aquest és el treball resultant:

Reprenem l'apadrinament lector

Davant els resultats del curs passat, alumnat i professorat vam valorar molt interessant el continuar amb l'apadrinament lector entre l'alumnat de cicle inicial i cicle superior. Enguany no només les filloles i fillols de 2n tindran padrines i padrins lectors de 6t, sinó que també els de 1r i els de 5t. 

A final de setmana va tenir lloc la cerimònia oficial d'apadrinament lector entre 2nA i 6t A i de seguida serà el torn dels de 2nB i 6tB. El retrobament va ser molt emocionant com podreu observar a les fotografies preses de l'acte, en les que apreciareu l'intercanvi d'obsequis i la signatura dels corresponents compromisos lectors. Les menudes i els menuts van aprofitar per deixar-los els primers llibres als grans. Ara toca preparar la lectura, però abans en retrobarem per explicar-nos -amb l'ajut de les nostres capses d'estiu- com vana anar les vacances. 

Marc ens convida a revoltar-nos davant la injustícia

Dintre del racó d'expressió corporal que duu a terme Nines Casado, s'anima l'alumnat participant a improvisar sobre una música, a partir del gest corporal. Per a aconseguir-ho, l'alumnat treballa amb una màscara que resta expressivitat a la cara en favor del cos. Aquesta és la proposta revolucionària de Marc i el comentari posterior per part del propi autor:

Propera assemblea intercicle per decidir com serà la revista de Cicle Superior?

Nuestra revista digital va a ser para gente como nosotros. ¿Cómo podemos conseguir que sea interesante?

• Podemos escribir sobre las actividades/habilidades que hacemos/tenemos.
• Que tenga sentido: que nos expliquemos bien, con coherencia, diciendo verdades,…
• Escribiendo sobre lo que nos interesa (diversos apartados: pasatiempos, juegos, humor, animales, medio ambiente, deportes, motor, aficiones, cocina, famosos, cotilleos, mini cómics…) 
• Recabando información sobre gustos mediante test en la revista, inclusión de iconos 'me gusta' o permitir comentarios. También, preguntando a chicos/as de otros colegios.
• Que tenga en cuenta el humor.
• Incluir un sorteo o un concurso.
• Añadir vídeos y música que guste a muchos. En general, debe tener más imágenes, vídeos y música que palabras.

Hemos decidido que defenderemos elaborar una revista en formato digital, destacando sus puntos fuertes, teatralizando un anuncio por televisión. 

Els nostres deures

Hi ha molts tipus de deures. Aquí teniu una mostra de com els més creatius poden servir per a sistematizar un aprenentatge. Izan busca a casa una manera de descobrir com mesurar el volum d'un objecte irregular, una joguina, per tal d'aplicar el mètode després al càlcul del volum d'una pedra com a pas per conèixer la densitat i determinar si pot surar o no a l'aigua. Izan decidix mostrar el seu treball als companys de classe, tot enregistrant-lo en un vídeo amb l'ajut del seu mòbil. No només ha d'organitzar el seu pensament, sinó que també ha de tenir en compte la funció del treball que està fent.

Bosc de tardor, una creació de l'alumnat de 6t per decorar la cartellera de la biblioteca de l'Escola

L'alumnat ha utilitzat algunes de les fotografies del rally fotogràfic realitzat durant la sortida a la Vall de Cardó a principis d'octubre, així com alguns dels elements naturals recollits al bosc d'alzines.

Una revista para Ciclo Superior

Hemos iniciado el proceso para elaborar una revista de Ciclo Superior en lengua castellana a través de la cual hacer llegar a las personas interesadas nuestras experiencias, opiniones, etc. 

¿Qué formato vamos a escoger para nuestra revista?

Aún no tenemos claro que formato va a tener la revista ni que va a contener, así que hemos iniciado un proceso de PLANIFICACION con el que ayudar a decidir el formato teniendo en cuenta diversos aspectos: 

•           El producto
•           El coste
•           La difusión
•           Los lectores / la audiencia

     Después de pensarlo individualmente, lo hemos debatido en grupos de acuerdo a tres formatos posibles: PAPEL, RADIOFONICO I DIGITAL. Para cada uno hemos buscado los puntos fuertes, los débiles y posibles soluciones. ¿Podéis ayudarnos a decidir cual sería el formato idóneo para la revista de ciclo superior?

Reunió inici de curs amb les famílies i responsables de l'alumnat

6t de Primària. Curs 2015-16

·                    Mestres nous i coneguts

Anna  (llengua anglesa)

Joan (educació física)

Maju (llengua castellana)

Entrevistes individuals, divendres de 12 a 13 h

·                    Les entrades i les sortides tranquil·les a/de l’Escola (sense files, fins les 9,10)

·                    Alumnat nou i conegut.

Activitats de cohesió entre l’alumnat:

Aula: caixes d'estiu, intel·ligències múltiples i projectes personals.

Nivell: sortida a Cardó

Cicle: dinàmiques de grup.

·                    Eines per a la planificació de les activitats per part de l'alumnat. Tècniques d'estudi (una hora setmanal)

·                    7 racons (5t i 6t): 12 alumnes per grup (plurilingüístics)

	De Fusteria Guillem (en català/anglès)	D'expressió Nines (en castellà)	Electricitat i magnetisme Emilio (en català/anglès)
Karaoke Anna (en anglès)	Cuina Maju (en anglès)	Dansa i emocions Montse (en català)	Doblatge Àngela (en castellà)

3 sessions seguides = 7,5 h

SEP (suport escolar personalitzat. A dintre l'aula i en horari de 12 a 13, dilluns -matemàtiques- i dimecres -català)

·                   Sortides

Sortida a Cardó

Teatre en català i en anglès

Acampada final de curs

·                   AULA

Mates: problemes de càlcul mental, estratègies de resolució de problemes, enigmes, matemàtica recreativa, fraccions, proporcionalitat, taules i gràfics, conversió d'unitats de mesura...

Llengua:

Lectura: 30' diaris, llibre de lectura de 6t (Matilda i Molts contes per jugar) apadrinament lector i club de lectura

Escriptura: dictats i memòria visual,

Revista  

·                    Competències bàsiques: català, matemàtiques, castellà i anglès.

·          Projecte 'Separem': patis, aules, carmanyola, fruita a l'escola, programa de salut...

·           Projecte 'Art': Joan Turu, l'art com a mitjà d'expressió i de reivindicació

·      Pas a secundària: programa 'CONVIU', visites als centres, reunions entre docents.

·            Paper de la família: col·laborant, participant, com a expert en un tema, comissions mixtes...

·            Torn obert de paraula

RUTA DE LA CREU DE SANTOS

Fitxa tècnica

Dificultat: alta
Desnivell aprox.: 500 m
Distància aprox.: 6 km
Temps estimat: 3 hores (anar i tornar)
Recomanacions: cal anar ben equipat, portar provisions i és molt recomanable portar un mapa de la zona

La Creu de Santos, amb 941 m és el cim més alt de la Serra de Cardó. El més recomanable és pujar amb cotxe per la carretera de Cardó fins al final. Abans d’entrar a la planta envasadora es pot aparcar. Al costat del pàrquing, hi ha un camí a mà dreta, senyalitzat amb “ermitori de la vall de Cardó” que també duu a Tivenys. Cal prendre aquest camí per arribar al cim.

Al cap d’uns 5 minuts, apareix l’ermita de Sant Simeó, datada del segle XVII, també coneguda com ermita de la Columna, construïda sobre una roca. Seguir pel camí principal, que no s’ha d’abandonar fins mitja hora aproximadament, just fins al punt on el camí fa un doble revolt de 180º, on s’ha obert una drecera per al vehicles tot terreny. A mà esquerra surt, enmig de la frondosa vegetació, un sender que duu directament al cim de la Creu de Santos.

Tot i que la pujada és forta, el camí és fàcil de resseguir. En una hora aproximadament, pujant pel mig del bosc, es pot arribar al cim. Pel sender es poden trobar les diferents espècies de plantes que creixen a la Serra de Cardó.

Després de passar pel costat de la font de l’Oliver

(cota 760 m), el sender es bifurca en el moment que comença una zona plana. El cim està en direcció sud-est, seguint el mateix rumb i pujant lleugerament. Cal anar en compte en aquest punt, ja que cal seguir per la sendera de la dreta i deixar un camí que planeja a l’esquerra. Més endavant el camí zigzagueja i s’ascendeix ràpidament cap al cim. Es creua un collet (collet de Santos), on la vegetació anirà deixant pas a un terreny més rocós i erosionat pel vent que bufa habitualment a la zona. En aquest punt ja es pot gaudir d’una primera vista de la vall de l’Ebre, encara que es recomana seguir fins al final, doncs la vista és més gratificant i espectacular.

Amb pocs metres més de pujada, s’arriba al cim, al costat de la caseta del guarda forestal. Abans, tant la casa com la cisterna romanien obertes per tal d’abeurar i refugiar els excursionistes en cas de mal temps. Malauradament, avui dia, són tancades. La panoràmica és superba, es pot veure; des de la mateix vall de Cardó; termes de Rasquera i el Perelló; les comarques de la Ribera d’Ebre, el Priorat, el Baix Ebre, el Montsià, i part de la

Terra Alta; les serres del Montsant, Tivissa, Cavalls, Pàndols, el Tormo, Ports de Tortosa; les poblacions de Tortosa, Roquetes, Tivenys, Xerta, Aldover, Bitem, Jesus i Maria, Paüls dels Ports, el Pinell de Brai; el riu Ebre en el seus darrers 50 km i el delta, el Mediterrani i en dies molt clars es poden veure els Pirineus nevats i fins i tot Mallorca.

Font: oficina de turisme de Rasquera

Continguts del currículum de Cicle Superior aplicables a la sortida a Cardó

L’Entorn i la seva conservació

-      Lectura i interpretació de dades del temps atmosfèric en diferents representacions: abans de fer la sortida per preparar correctament la roba

-    Reconeixement d’algunes característiques del clima de l’entorn, en relació a les variacions climàtiques de Catalunya: variacions tèrmiques de la muntanya mediterrània

-   Identificació i localització de les principals unitats de relleu de les terres de l’Ebre: els Ports, la serra de Cardó, l’Ebre...

-        Utilització i interpretació de diferents representacions cartogràfiques en diferents suports, per localitzar elements importants del medi físic. Realització de croquis d’espais propers: el paisatge des de La Creu de Santos

-      Anàlisi dels elements naturals i antròpics que influeixen en la configuració del paisatge: l’aigua, el bosc, la carretera, el túnel, el balneari, les ermites, les fonts, la planta embotelladora, la xarxa elèctrica....

-      Valoració d’actuacions que contribueixen a la protecció del medi: menjar fred, recollida de residus, ús de les senderes...

El món dels éssers vius

-      Observació i descripció de les plantes del bosc mediterrani i la seva interacció amb el medi: microclima, formació de sòl, retenció d’humitat, recerca de la llum...

-         Identificació i ús de criteris per a l’observació científica de les plantes: ús de claus i guies per a la determinació.

Les persones i la salut

-   Valoració positiva dels hàbits d’higiene i dels estils de vida saludables: les propietats minero-medicinals de l’aigua de les fonts i el balneari de Cardó; el senderisme.

Canvis i continuïtats en el temps

-        Ús de diferents fonts històriques per contrastar informacions sobre un mateix esdeviment i obtenir factors explicatius de les accions humanes: textos antics, itineris naturalístics de principis de segle XX

-      Característizació de la societat ebrenca de diferents èpoques històriques a partir de les formes d’ogantizació social, comparar la situació actual amb la d’altres èpoques històriques: els monjos, els pastors, els pagesos, els llenyataires, els bandolers, els carlistes, turistes per salut...

-         Anàlisi de l’evolució del convent-balneari de Cardó com a element patrimonial de l’entorn proper, a partir del treball cooperatiu, i comunicació de la insormació per mitjà dels recursos de les TIC.

Matèria i energia

-          L’aigua com a dissolvent: el carst.

-   Planificació d’experiències per comprovar propietats dels materials: la porositat i permeabilitat del sòl.

Activitat intracicle de coneixement i col·laboració

Una de les prioritats del Cicle Superior és aconseguir la cohesió a dintre de cada grup classe, entre nivells i com a cicle, per això és important crear siutacions en les que l'alumnat hagi de barrejar-se i col·laborar per aconseguir una finalitat comuna.

Les tutores i tutors de quint i sext vam decidir que la millor manera d'explicar el que volíem de l'alumnat era la modelació, així que després de fer algunes dinàmiques per fer agrupaments vam acabar formant equips de vuit persones amb alumnes de cadascuna de les quatre classes a cada grup.

A continuació, els mestres vam representar una situació sense paraules. Precisament això és el que volíem que fes el nostre alumnat, pensar una situació a representar tenint en compte les següents condicions:

–                  Una durada d'entre dos i quatre minuts.

–                  Acabar amb una salutació col·lectiva.

–                  No hi ha conversa, però si pot haver algun so o paraula clau.

–                  Elaborar un cartell amb el títol de l'escena

–                  Es pot escollir alguna de les següents situacions o una altra d'inventada:

SITUACIONS:

. Escena a l'escola.

. Escena de l'estiu.

. Una historieta a partir d'un objecte / una màquina/ un lloc / un animal...

. Escena d'un viatge

. Escena familiar

. Escena treta d'una pel·lícula

. Representació musical

. Un anunci

. ...

Es va proporcionar a cada grup un guió per elaborar l'escena, la qual havia de contenir:

1.- Una escena d'introducció (presentació dels personatges).

2.- Una escena central (què passa?)

3.- Una escena final (tancament de la història)

Les situacions es van respresentar en sondemà al parc dels Xiribecs. Calia tenir previst el vestuari o material, si el creien necessari. Aquí teniu una xicoteta mostra del resultat: