Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Compartim. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Compartim. Mostrar tots els missatges

divendres, 26 de febrer del 2016

L'alumnat del centre L'Angel ens visiten

El Consol Ferré i el centre L'Angel fa temps que venen realitzant activitats per posar en contacte l'alumnat de totes dues escoles. En aquesta ocasió hem rebut la visita de l'alumnat del Centre per a qui hem preparat diverses activitats com ara jocs amb bombolles de sabó i 'pomperos' fets per nosaltres i jocs de pescar peixos amb imans. A més hem visitat les instal·lacions de l'Escola. 

L'experiència ha estat molt i molt positiva. Han estat molts els alumnes de sext que han obert els ulls a la realitat de les persones amb altres capacitats i s'han quedat bocabadats per tot el que feien, com Laura una meravellosa jugadora de futbol que ha deixat els alumnes amb la boca oberta. 

Ara serem nosaltres qui els tornarem la visita. 

dimarts, 23 de febrer del 2016

El sexe a l'antiga Roma

L'educació sexual és un dels continguts curriculars de cicle superior, i també la història. El Museu de les terres de l'Ebre ens ha brindat l'oportunitat de treballar els dos temes amb l'exposició temporal 'El sexe a l'antiga Roma'. Però a més, la visita ens fa pensar sobre el paper de la dona al passat i als nostres dies. 

Abans de visitar l'exposició, l'alumnat, en grups cooperatius, ha reflexionat sobre els seus continguts.

Què veurem a l'exposició?
  • Objectes que utilitzaven relacionats amb el sexe (preservatius, consoladors,
  • herbes…)
  • Materials artístics relacionats amb el sexe a l'època romana.
  • La vida quotidiana a l'antiga Roma.
  • La societat.
  • Una comparativa entre el sexe avui i el sexe a l'època romana.


Què aprendrem?
  • La diferència entre les pràctiques sexuals actuals i les de l'antiga Roma.
  • Com es practicava el sexe.
  • La funció que tenia el sexe.
  • Sobre mètodes anticonceptius a l'època
  • Sobre joguets sexuals l'antiga Roma.
  • Què era tabú en relació al sexe a l'època romana.
  • El paper de la dona  i de l'home en relació al sexe.


Quin és l'objectiu de l'exposició?
  • Les pràctiques sexuals
  • Més informació sobre el sexe.
  • Reflexionar sobre els canvis en relació al sexe en els darrers dos mil·lenis.
  • Veure el sexe com un aspecte més de la vida del nostres avantpassats.
  • Quin era el significat del sexe per als romans.


A partir de textos seleccionats, els grups han continuat investigant sobre els continguts de l'exposició.

S'ha aprofitat la visita al Museu per conèixer les vitrines dedicades al món romà que podem trobar a l'exposició permanent del Museu que ens expliquen quines eren les pràctiques i costums dels antics probladors del terrotori en relació al comerç, l'agricultura, la mort... 

D'aquesta manera, les pràctiques sexuals han estat vistes com un fet més de la vida dels antics romans.





Després de la visita tornem a reflexionar sobre els objectius de l'exposició
  • Ensenyar-nos objectes relacionats amb el sexe a aquella època, com es tractava les dones, perquè el sexe era d'aquella manera.
  • Crec que ens ensenyaran objectes relacionats amb el sexe. A més, saber més informació sobre el sexe a l'antiga Roma.
  • Els utensilis  que necessitaven  per fer el sexe (dintre i fora del matrimoni). També, figures dels seus déus.
  • Jo trobo què a l'exposició l'objectiu serà ensenyar-nos diversos temes relacionats amb el sexe a l'època romana. També, trobo que ens ensenyaran la vida quotidiana dels romans (tradicions, treballs, etc.)
  • Veure representacions dels (conèixer els) déus que estan relacionats amb el sexe i quines eren les pràctiques sexuals dels romans. 

dijous, 18 de febrer del 2016

Marc Rovira ens ajuda a avançar en l'edició de la nostra revista

Marc Rovira és periodista professional i escriu per a dos publicacions, 'El País' en llengua castellana i 'El Punt.cat', en català.

Aprofitant la relació familiar amb Josep Igual, li hem demanat que ens ajude a tirar endavant l'edició de la nostra revista de cicle superior. Amb les seues valuoses aportacions esperem poder desencallar l'edició de la nostra revista.



Nuestra revista digital va a ser para gente como nosotros. ¿Cómo podemos conseguir que sea interesante?

En nuestra opinión
Comentarios de Marc Rovira, periodista profesional

Hacer de periodista es informar. Lo importante es hacer algo que nos interese y que sea útil ya que, en definitiva, no sabemos quién va a leer nuestra revista.
Podemos escribir sobre las actividades/habilidades que hacemos/tenemos (sección de ‘páginas amarillas’)
También preguntando a chicos/as de otros colegios.
Reflexionar sobre los temas que hablamos en clase, en el patio, en el comedor…
Buscar información fuera de la escuela.
Escribiendo sobre temas que nos interesan (apartados: pasatiempos, juegos, humor, animales, naturaleza, deportes, motor, aficiones, cocina, famosos, cotilleos, mini cómics…)






Recabar información sobre gustos (test, iconos 'me gusta', permitir comentarios…)
Nuestro ‘consejo de redacción’ estará formada por grupos especializados en temas (deportes, videojuegos, música, televisión…) En cada número de la revista, los miembros de cada grupo deben ‘convencer’ a los otros sobre las ventajas de hablar de un tema y no de otro.
Priorizar la información que encabezará la revista, porque no todos va a leer toda la revista.
Ampliar la información principal con otras informaciones secundarias.

El número de lecturas de un artículo nos dirá si ha interesado o no a los lectores.
Incluir un buzón de sugerencias o permitir comentarios.
Añadir vídeos y música que guste a muchos. Debe haber más imágenes, vídeos y música que palabras.
Incluir fotos en los textos.
Que tenga en cuenta el humor.

Incluir un sorteo o un concurso.

Que tenga sentido: que nos expliquemos bien, diciendo verdades,…
Contrastar argumentos, personajes, series….
Utilizar un lenguaje claro, que se entienda, sin dobles sentidos, cuidando la redacción.

Ser objetivos
Explicar las cosas tal y como ocurren, dejando que sea el lector quien se construya una opinión sobre el tema de que escribimos.
Dar puntos de vista variados y no inclinarse hacia un determinado punto de vista.
Incluir columnas de opinión si queremos dar a conocer nuestras propias ideas sobre un tema.

Pensar en una campaña de lanzamiento de la revista dirigida a nuestros lectores potenciales, pero también pensar en captar la atención de otras personas.


divendres, 8 de gener del 2016

Els nostres destjos i els de les nostres famílies per al 2016

Per a nosaltres... que ens vaja bé la vida i a l’institut.
Per a les famílies... molta saltu, amor, treball i pau.
Per als amics... estar sempre unides/units.
Per a Ramon Casanova... una bona vida per ell i la seua família
Un desig per al Tió... pau a tot el món
Per a l’Escola... un any millor.
Per a Amposta... prou violència de gènere.
Per a la Natura... prou amb la contaminació del Delta.
Pel a país... que pegue una volta de 360º i canvie tot a millor.

Per al món... més pau, menys guerres i nés igualtat econòmica.

dijous, 17 de desembre del 2015

Somiem!

Hem volgut acabar el trimestre convidant les famílies a unir-se a les seues filles i fills per somiar un món millor. A tal efecte, hem dissenyat unes il·lustracions que combinen color, fotografia i llengua i que han servit per a poder recollir els desitjos familiars de tothom. A més, famílies i alumnat, hem elaborat de manera conjunta els nostres desitjos per a nosaltres, la família, l'escola, la ciutat, el país, el món, la natura... I, en acabar, un esmorzar possible gràcies a la col·laboració de tothom. Us deixem unes imatges dels nostres 'somnis':

dimarts, 15 de desembre del 2015

Projectes personals


Ania presenta el seu projecte sobre les egagròpiles. Valorem perquè és un bon projecte personal:


·        El tema que presenta és original/interessant.

·        Ha buscat informació entrevistant a professionals, buscant a internet...

·        La informació l'ha penjada en una pàgina web creada per ella.

·        La presentació que fa està ben organitzada i s'explica bé.


·         El projecte ens convida a actuar: taller d'egagròpiles.



divendres, 27 de novembre del 2015

Cicle de tractament de l'aigua a Amposta

L'estudi de la matèria ens ha dut a parlar de l'aigua, el seu ús, abús i probemàtica ambiental que genera el seu malbaratament. 
El treball ha estat possible gràcies a la xerrada que ens ha fet Juanjo Bayo i Marc Bayo. El primer treballa en una empresa d'instal·lació i manteniment de piscines. A més hem vistat l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR) d'Amposta i la planta potabilitzadora del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) a l'Ampolla, gràcies al suport de la Comunitat de Regants de la Dreta de l'Ebre i del mateix CAT que ens ha facilitat l'autocar.

Aquí us deixem una part de la informació obtinguda:


Què pot contaminar l'aigua?
Els productes químics tòxics (naturals o artificials), matèria orgànica (animals morts), microbis,
brossa sòlida, petroli,...

Quines activitats poden contaminar l'aigua?
Abocar aigües residuals, les activitats industrials, abocar brossa, la recollida d'àrids, les marees negres, l'agricultura, la salinització,…



TAULA COMPARATIVA DEL TRACTAMENT DE L'AIGUA



ESTACIÓ DEPURADORA AIGÜES RESIDUALS  AMPOSTA
PISCINES PARTICULARS
PLANTA POTABILITZADORA CAT A L’AMPOLLA
D’on ve l’aigua?
De les nostres cases/empreses
D’un pou
Del riu ( captada als canals)
Com hi arriba
Amb un col·lector
Amb bombes que la fan circular
Amb bombes (estació de bombeig)
Reixes de desbast
Analítica inicial per detectar metalls.
Canonada fins a la Planta
Dipòsit d’aigua crua

Etapes del tractament
Elevació amb bombes
Control del ph
Desinfecció i coagulant per eliminar la matèria orgànica
Filtració amb reixes de diferent espessor
Control de la duresa
Floculant per fer caure al fons la matèria orgànica.
Desorrador-desengreixador
Control clor (desinfecció)
Precipitació dels fangs i decantació
Floculació de la matèria orgànica: fangs primaris
Filtrat
Filtres de sorra i filtres de carbó actiu
Reactor biològic + aireació per eliminar la matèria orgànica: fangs secundaris
L’aigua torna a la piscina gràcies a la bomba

Dipòsit d’aigua tractada
Abocament al riu
Control clor
Xarxa de distribució

Visita a la Comunitat de Regants de la Dreta de l'Ebre i a la planta potabilitzadora del CAT a l'Ampolla

  • Paper regulador dels embassaments.
  • Reducció dels sediments aportats pel riu
  • Navegació i reg. Comunitats de regants de la dreta i de l’esquerra del riu. Aprofiten l’aigua del canal captada a l’assut de Xerta-Tivenys.
  • Revestiment dels canals amb ciment, eliminació de les pèrdues per infiltració . Amb això es recuperen uns 14 m3 per segon, 4 dels quals són captats dels dos canals, a raó de 2m3/s cadascun.




 El CAT neix l’any 1985, per donar resposta a l’augment de demanda d’aigua a la província que va originar un dèficit hidrològic, accentuat per les característiques del clima mediterrani, amb perllongats períodes de sequera. Davant aquesta situació, el riu Ebre es convertix en una OPORTUNITAT.

El procés de potabilització de l’aigua inclou:
-          Captació de l’aigua a l’estació de bombament de Campredó (EB.0)

-          Reixes de desbast

-          Analítica inicial de l’aigua per detectar la presència de metalls pesants.

-          Trasllat de l’aigua a la planta de l’Ampolla, a través d’una canonada de 1,6 m de diàmetre.

-          DIPÒSIT D’AIGUA CRUA. Emmagatzemament de l’aigua crua (sense tractar) en un dipòsit d’una capacitat de 175.000 m3.



-          CAMBRA DE REPARTIMENT. Eliminació de la matèria orgànica amb productes químics per desinfectar (òxid de clor) i coagular la matèria orgànica (permanganat)



CAMBRA DE MESCLA. S’afegix un floculant per permetre que les partícules en suspensió precipiten.



-          DECANTADORS. Els fangs dipositats als fons dels tancs són retirats i assecats per utilitzar-los en la fabricació de ciment. L’aigua


-          Filtratge de les partícules microscòpiques en filtres de sorra (1m de gruix) i de carbó actiu (1,5 m d’espessor) que atrapen partícules de metalls i orgàniques i milloren la qualitat i el sabor de l’aigua.

-          Dipòsit d’aigua tractada i bombament. Xarxa de distribució.


 Laboratori on es fan 50.000 analítiques a l’any en les seues quatre seccions: orgànica, inorgànica, microbiologia i radioactivitat .


dimecres, 25 de novembre del 2015

Visita a les instal·lacions d'EDAR Amposta

Usos de l'aigua
75% agricultura
10% indústria
12% casa
3% serveis

A casa:
40% vàter
25% dutxes
15% rentadora
10% cuina
10% reg

A la claveguera només poden anar líquids i res més, però hi ha productes líquids que no han d'anar a la claveguera com ara les pintures, els olis dels fregits, etc. Aquests productes maten els microorganismes que degraden la matèria orgànica a la depuradora.

L'aigua no és de cap particular, és de tots, pertany a l'Estat. Natros la lloguem, l'usem i l'hem de tornar al fiu en bon estat. Al rebut de l'aigua paguem el consum i el cànon de neteja a l'ACA.

Les estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR) tenen fins a tres nivells de tractament de l'aigua:

TRACTAMENT PRIMARI: FÍSIC
(aprofitem les propietats físiques que tenen les substàncies, com ara la densitat per separar les substàncies sòlides que acompanyen l'aigua)
Triturador
Tamissador -filtre- 3 mm
Dessorrador-desengreixador


TRACTAMENT SECUNDARI: BIOLÒGIC


(aprofitem la necessitat d'alimentar-se a partir de la matèria orgànica o del nitrogen que tenen alguns microorganismes) 

Digestor biològic (bacteris, rotífers, protozoos..)
Separació de fangs
Centrifigugadores
S'obté matèia orgànica deshidratada a la que s'afegix birutes de fusta en plantes compostadores per a la producció de compost, després d'un procés de fermentació. Com que els nutrients han estat degradats són de ràpida absorció per part de les plantes, cosa que no ocorre amb els purins.



  TRACTAMENT TERCIARI: QUÍMIC (a l'EDAR de Sant Carles de la Ràpita)
Modifiquem les propietats químiques de les substàncies o n'afegim de noves per canviar les primeres.
Filtres de sorra
Desinfecció amb llum ultraviolada.



La pudor un avís:
L'aigua conté sulfats que amb ambsència d'oxigèn passen a sulfits i per l'acció dels microorganismes a sulfídric, molt tòxic (FERMENTACIÓ)

dijous, 19 de novembre del 2015

El tractament de l'aigua de les piscines particulars

Juanjo Bayo / Marc Bayo
Novembre 2015

La pluja, el vent, els banyistes... embruten l’aigua de les piscines. L’aigua llavors és poc apta per al bany, però sobretot, cal evitar que es podreixe, ja que llavors s’ha de llençar. L’aigua es pot depurar de manera natural, però en casos greus cal utilitzar la depuració química.

Actualment, els avenços tecnològics fan possible que no siga necessari canviar l’aigua de les piscines (uns 30-50 m3 d’aigua, aproximadament) cada pocs dies, sinó que podem reaprofitar-la gràcies al seu tractament que inclou la FILTRACIÓ, el CONTROL del PH i la DURESA, i la CLORACIÓ.

Una bomba fa circular l’aigua i un filtre de sorra (de diferent granulometria en proporció de 25% d’arena gruixuda i 75% de fina) o de partícules de vidre la neteja d’impureses, atrapant entre els seus porus –cada cop més fins- les partícules que passen juntament amb l’aigua. Depèn de la qualitat de l’aigua caldrà utilitzar un o dos o tres filtres, en bateria. De tant en tant, l’arena és neteja i l’aigua resultant és llençada al desguàs, gràcies a una vàlvula.

La cloració s’efectua amb clor líquid o sòlid (granulat o pastilles). El clor és un poderós desinfectant. En ser afegit a l’aigua forma àcid hipoclorós, un compost capaç de matar els microorganismes presents a l’aigua. El clor necessari per al tractament de les piscines ve de l’hipoclorit sòdic (lleixiu) o del que s’obté en separar el clor de sodi durant l’electròlisi de la sal; en aquest darrer cas, el clor que s’obté presenta un estat natural que el fa menys perillós per als humans. La concentració de clor permesa a les piscines és de 1,5 ppm (part per milió). Per a l’aigua de la xarxa pública el valor acceptat és de 0,3 a 0,5 ppm.

La cloració de l’aigua de les piscines depèn del ph (que hauria de estar comprès en valors de 7,2-7,6 -8 per l’aigua de la xarxa pública). Per aquest motiu cal controlar-lo.  L’alteració del ph d’aigua dóna lloc a que l’aigua des pose tèrbola, que disminueixe l’efecte desinfectant del clor o provoca irritació en les parts més sensibles del nostre cos.

La duresa de l’aigua ve donada per la presència de partícules de calç i magnesi que en acumular-se provoquen incrustacions i terbolesa. Per a les piscines s’accepta uns valors de duresa compresos entre les 150-250 ppm.

Més informació a: www.vadequimica.com

dimarts, 17 de novembre del 2015

"Sub-versió", una instal·lació artística de Manel Margalef a 'Lo Pati'

L'artista ampostí Manel Margalef fa una crítica de com la crisi està afectant les nostres llars a través d'una instal·lació artística al Centre d'Arts Visuals 'Lo Pati'. Una instal·lació és un format de presentació artística que permet que el públic puga entrar dintre l'obra, una vegada traspassada la porta. La instal·lació ocupa totalment l'espai on s'ubica i, per tant, en ella l'artista no treballa exclusivament sobre una paret, com en una pintura, o sobre un volum reduït com en una escultura, sinó amb tot l'espai. Els visitants, conseqüentment, no som només espectadors, sinó que esdevenim actors. De fet, el propòsit de Manel Margalef va més enllà del de denunciar una situació que l'amoïna, ja que ens invita a què actuem. A mesura que ens movem per l'espai, els visitants (nosaltres en aquest cas) configurem l'argument de la història a què ens convida a participar l'artista. Aquesta forma d'interacció és molt interessant i diferent de la que tenim quan anem a un cinema o al teatre, ja que una visita a un museu demana un cert nivell de reflexió.


Si busquem al diccionari,  explica la paraula VERSIÓ com a manera particular d'entendre un text.  Mentre que el prefixe SUB indica, a sota.
Tot junt, el terme SUBVERSIÓ apareix com a 'alteració de l'ordre públic; alteració de l'estabilitat d'un país'. Tanmateix, Manel Margalef escriu la paraula amb un guionet (SUB-VERSIÓ), fent-nos pensar en la lectura metafòrica que suggereix tota forma artística. Per tant, aquí sub-versió faria referència a cadascuna de les diferents 'versions' que cadascú de nosaltres fa de l'obra.


Maria Pons va ser la persona que va fer de mitjancera entre nosaltres i l'obra de Margalef. En un primer moment, després de presentar 'Lo Pati', ens va permetre moure'ns de manera lliure per la instal·lació, de manera que vam poder observar, mirar, tocar, anotar, i sobretot, reflexionar.
Encabat, ens vam reunir per tal de conèixer quin significat tenien per a l'artista cadascun dels objectes utilitzats:
- El mobiliari i altres objectes domèstics parlen de l'àmbit privat i de la memòria que contenen aquests objectes, els quals provoquen emocions en nosaltres.
- Els animals (dissecats o projectats) simbolitzen el que és salvatge.
- Les plantes, en aquest cas properes als paisatges del delta de l'Ebre, parlen del nostre entorn.
- Els textos que hi apareixen (paraules i lletres) són les institucions i la seva ineficàcia davant la situació de crisi que vivim.
- Els cabeçuts afegeixen un toc d'humor a la gravetat de la instal·lació; des del seu balcó-amagatall, representen amb el seu gest grotesc característic l'actitud dels poders polític i econòmic, tot observant la crisi de l'habitatge des d'una posició privilegiada.


Finalment, Maria Pons ens va convidar a interactuar amb l'obra amb la construcció d'una escena domèstica amb l'ajut d'alguns elements decoratius de ràpida i fàcil manipulació. Cada escena va quedar fixada a través d'una fotografia feta amb una càmera Polaroid per continuar treballant a la classe.

Manel Margalef és l'artista del territori amb més projecció a fora. Treballa l'art contemporani, és a dir, l'art que es fa ara, amb manifestacions molt diverses i que utilitza tota mena de llenguatges, com els que l'alumnat de sext va poder observar durant la visita.

«Lo Pati» és un espai cultural que va nàixer l'any 2010 i que actualment està dirigit per Vicent Fibla. 'Lo Pati' presenta ja una programació estable al llarg de l'any i treballa per fer activitats amb les escoles, activitats que nosaltres hem iniciat amb la visita efectuada el dilluns, 16 de novembre.