L'escut de castelà a la torre de la Carrova

Escut del Castellà d'Amposta segons l'armonial de Gelre (finals del S. XIV) La Castellania d'Amposta era un priorat de l'orde de Sant Joan de Jersusalem que deu el seu origen a la donació que el comte Ramon Berenguer IV va fer als frares hospitalers del castell d'Amposta (1154), en agraïment a la seva ajuda en les campanyes contra els àrabs per recuperar el sud de Catalunya. D'aquesta manera, es creava una divisió pròpia a la Corona d'Aragó, independent del Priorat de sant Gèli o de Sant Gil de Provença, que era d'on depenia fins llavors.


 El fet que aquesta divisió administrativa de l'orde s'anomenés castellania i no pas priorat es deu al fet que era un territori de frontera en el qual calia una bona organització militar. Es dóna el cas que és l'únic priorat occidental que té aquest nom, que sí que trobem a Orient on l'acció militar estava molt més justificada. Malgrat aquesta pèrdua del castell que donava nom al priorat, el nom no va canviar, el que sí que va canviar fou el lloc de residència del castellà d'Amposta; que normalment ho feia al convent de San Juan de los Panetes, a Saragossa; per bé que el castellà solia ser un home de confiança del rei o bé anava a orient per ajudar els seus companys d'orde.

TORRES DE DEFENSA DE L'EBRE

La torre de la Carrova forma part del sistema de torres de defensa bastides a banda i banda de l'Ebre i pel litoral marítim, des de l'edat mitjana fins al S.XVI-XVII. La torre està relacionada amb la de Campredó, situada a l'altra riba del riu. Les torres de defensa han estat una realitat a la zona de l'Ebre des de fa segles. Els àrabs bastiren una xarxa de torres de vigilància al llarg del riu.  

 Tenien una disposició similar a banda i banda i es comunicaven entre ells mitjançant el foc, els reflexes solars o el so. Aquesta xarxa de torres passà a mans dels cristians els quals l'aprofiten i reforçaren els punts més febles.

 L'emplaçament de les torres seguex les condicions orogràfiques preexistents dels terrenys del Quaternari, de manera que les més antigues, a més de les torres aixecades a les terrasses de l'Ebre, Amposta amunt(Carrova, Campredó...), s'assenten sobre el sòcol rocós de l'antiga línia de costa (Camarles, Granadella, Aldea, Burjasénia, Candela, Amposta, Guardiola, Ràpita...) Al Delta, trobem les torres de defensa al centre de grans explotacions agrícoles i salineres (Marsella-Meca, oliver, Sant Joan...).

 Algunes de les torres del voltant són la Torre de Camarles, torre de Sant Joan, Torre del Moro, Torre de Futxeron, Torre de la Font del Quinto...

Entorn de la torre de la carrova

En aquesta àrea ens trobem una zona de pic-nic, la font de la Carrova, els Ullals del Boscaso, són petites llacunes protegides pel seu valor ecològic i les restes d’una vil·la romana en procés de reconstrucció arqueològica. -Al nord tenim el coll de l'alba i la serra de cardó -A l'oest pots veure els ports del caro i un horitzó clar i el bosc d'olives. -Al sud la clara silueta del Montsià.

 La torre davant te una carretera anomenada C.12 que porta a Amposta es la sortida del poble cap a altres poblacions. Hi ha un canal anomenat canal de la dreta de l'Ebre, al sud-est hi ha una gravera que serveix per extrauen grava. Al nord i al sud hi han tarongers.

Què és el Mobile History Map?

Es tracta d'una activitat col·laborativa de georeferenciació del patrimoni del voltant de les escoles. S'han triat 454 elements patrimonials emblemàtics de Catalunya. Comporta una recollida de dades (text, imatges, vídeos, àudios...), sintetitzats de manera atractiva. 

Durant la fase de treball de camp es georeferencia l'element patrimonial i es recullen imatges, vídeos, àudios... A l'aula, la informació es tracta. Les imatges poden tenir fins a 2M, però és millor optimitzar-les (reduir-les). Els àudios no han de sobrepassar les 4M i el vídeos es penjaran al youtube utilitzant el compte d'usuari XTEC i anotant després la URL. 

Només hi haurà un únic punt georeferenciat on cadascú pot aportar la seua informació que pot anar escrita en català, castellà o anglès. Quan es fa una aportació nova, aquesta roman en esborrany fins que el mestre i el CRP la validen.Un cop validada la feina, el Centre de Recursos Pedagògics la ingressarà a la plataforma. La informació podrà consultar-se des de l'aplicació del mòbil (per geolocalitzar l'element patrimonial in situ) o des de la plataforma web (mhm.mobileworldcapital.com). 

Existeix un blog del projecte (blocs.xtec.cat/mhmap) i una xarxa docent (http://educat.xtec.cat/group/mobile-historic.mph) 

Més informació a: www.xtec.cat/web/projectes/mschools/mhm)